LA SIRENA DE LES 12

2019

Projecte realitzat al barri de La Verneda i La Pau, dins el marc de l'exposició Setze barris. Mil ciutats. Fotografies per a altres relats de Barcelona. Organitzat per Pla de Barris, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.

La ciutat, amb les contínues transformacions que pateix al llarg del temps, pot donar forma als desitjos. Quan col·labores amb dones com les que integren el grup de Les Vernedes s’arriba a entendre que un barri com aquest és un conjunt d’espais de límits difusos; alguns són com pantalles en blanc on es projecten les necessitats i les il·lusions i d’altres són territoris foscos on conviuen els conflictes. Mentre recorríem el traçat de diverses marxes exploratòries, dibuixades a partir de l’experiència i de la crítica, les paraules de Les Vernedes donaven veu als diversos indrets. El carrer es convertia en espai de reflexió i els records construïen l’escenari d’un lloc viscut. La fàbrica d’ossos que feia molta pudor, l’excursió a la via del tren que era com un viatge a la fi del món, la sirena de la fàbrica que cada dia se sentia a les 12.00 hores... El treball fotogràfic ha sorgit de la tria i la interpretació d’aquestes veus, la identificació dels racons més problemàtics en clau de gènere i el descobriment dels escenaris més amables per a la convivència. Múltiples vivències habiten en cada imatge i el relat visual que componen esdevé, així, lloc col·lectiu de representació d’anhels; del que cal resoldre, millorar, del que es somia que esdevingui el barri.


La ciudad, con las continuas transformaciones que sufre a lo largo del tiempo, puede dar forma a los deseos. Cuando colaboras con mujeres como las que integran el grupo de Les Vernedes llegas a entender que un barrio como este es un conjunto de espacios de límites difusos; algunos son como pantallas en blanco donde se proyectan las necesidades y las ilusiones y otros son territorios oscuros donde conviven los conflictos. Mientras recorríamos el trazado de varias marchas exploratorias, dibujadas a partir de la experiencia y de la crítica, las palabras de Les Vernedes daban voz a los diversos lugares. La calle se convertía en un espacio de reflexión y los recuerdos construían el escenario de un lugar vivido. La fábrica de huesos que olía muy mal, la excursión a la vía del tren que era como un viaje al fin del mundo, la sirena de la fábrica que cada día se escuchaba a las 12 h… El trabajo fotográfico ha surgido de la elección y la interpretación de estas voces, la identificación de los rincones más problemáticos en clave de género y el descubrimiento de los escenarios más amables para la convivencia. Múltiples vivencias habitan en cada imagen, y el relato visual que componen se convierte, así, en lugar colectivo de representación de anhelos; de lo que hay que resolver, mejorar, del sueño de lo que será el barrio.